Potser demà no desperte... Potser la incompetència, la inutilitat, la
despreocupació, l’avarícia, la pompositat, la supèrbia ens assesten el colp
definitiu aquesta nit. Potser és més fàcil oblidar-ho tot per un segon, cridar
(no de ràbia, sinó d’alegria), gaudir i festejar... però jo no puc...
Terra on es va crear la
vida, on van nàixer grans històries i llegendes. Terra on hem sigut vencedors i
vençuts. Terra de sang i sal.
Terra cremada... però
sempre ma terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario