La gent normal

Mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis
se'ns van quedant en riure i beure, i anar tirant
i, si es pot, follar de tant en tant.

Mentre les coses passen i la meua armadura es va fent més gran sembla que tot torna a ser com era abans. Que torna l’hivern mentre arriba la primavera, i canvie els llençols i entra aire fresc per la finestra. I tot es tanca, busque la clau però no sé on l’he buscar, on podré trobar-la. Que vull ser com la resta i que probablement tu tingues la cuirassa més invisible i més gran, no obstant, qué anem a fer-li si cadascú depén d’un mateix i no del que els demés li aconsellaran.  

Però per molt que els somnis se'm queden en riure, beure i anar tirant sé que jo mai arribaré a ser com la gent normal.